El 7 de desembre de l’any passat des de l’Associació de Veïns de Sarrià ja em vam parlar. Així, des de finals de l’any passat diverses entitats sarrianenques incloent la nostra, i també de fora del barri, ens hem mobilitzat insistentment en diversos formats (presentant recursos, enviant cartes als diaris, reunint-se amb l’ajuntament, manifestant-se educadament al carrer, penjant pancartes als balcons, etc.) per tal d’evitar que el projecte de benzinera low cost del carrer Eduardo Conde s’acabés materialitzant.
Doncs bé o, millor dit, malament, tot i que ni tan sols està clar que el projecte compleixi amb tots els requisits tècnics exigits per a aquestes instal·lacions (amplada mínima del carrer, per exemple), el dimarts d’aquesta setmana van començar les obres (foto de dalt).
Les opinions contràries dels advocats i tècnics externs a l’ajuntament i, òbviament, de les direccions i AMPES de les escoles que quedaran més directament afectades (per davant de la futura gasolinera hi passa un camí escolar utilitzat dues vegades al dia per centenars d’alumnes), sembla que no han servit de res. Si finalment la justícia confirma el que tècnics i experts han posat sobre la taula, serà als veïns i contribuents que novament ens tocarà assumir una indemnització per una decisió clarament errònia de l’administració.
Fins i tot s’ha deixat totalment de banda l’opinió personal en contra, expressada en diversos actes, del regidor del districte Daniel Mòdol, de professió arquitecte i urbanista, el qual té ara la màxima responsabilitat en l’urbanisme de la ciutat.
L’Associació de Veïns de Sarrià vol deixar constància pública d’aquest desgavell, alhora que aprofita aquesta oportunitat per demanar a l’autoritat que correspongui que consideri la possibilitat d’aturar un disbarat urbanístic que, es miri com es miri, no té cap justificació. Ara encara hi som a temps, demà potser serà massa tard.
Doncs bé o, millor dit, malament, tot i que ni tan sols està clar que el projecte compleixi amb tots els requisits tècnics exigits per a aquestes instal·lacions (amplada mínima del carrer, per exemple), el dimarts d’aquesta setmana van començar les obres (foto de dalt).
Les opinions contràries dels advocats i tècnics externs a l’ajuntament i, òbviament, de les direccions i AMPES de les escoles que quedaran més directament afectades (per davant de la futura gasolinera hi passa un camí escolar utilitzat dues vegades al dia per centenars d’alumnes), sembla que no han servit de res. Si finalment la justícia confirma el que tècnics i experts han posat sobre la taula, serà als veïns i contribuents que novament ens tocarà assumir una indemnització per una decisió clarament errònia de l’administració.
Fins i tot s’ha deixat totalment de banda l’opinió personal en contra, expressada en diversos actes, del regidor del districte Daniel Mòdol, de professió arquitecte i urbanista, el qual té ara la màxima responsabilitat en l’urbanisme de la ciutat.
L’Associació de Veïns de Sarrià vol deixar constància pública d’aquest desgavell, alhora que aprofita aquesta oportunitat per demanar a l’autoritat que correspongui que consideri la possibilitat d’aturar un disbarat urbanístic que, es miri com es miri, no té cap justificació. Ara encara hi som a temps, demà potser serà massa tard.
M’agradaria fer alguns comentaris a aquest article, que, com que apareix sense firma, suposo que reflecteix l’opinió de la Junta.
ResponEliminaTots els que hem tingut la paciència d’assistir als últims Plenaris de Districte hem pogut sentir i valorar els diferents arguments sobre la concessió de la llicència a l’esmentada gasolinera. Segons ha explicat reiteradament l’equip de govern, la demanda de llicència compleix tots els requisits que estableix la normativa actual segons els informes de diferents serveis tècnics: mobilitat, bombers... Escoltant al regidor Pisarello primer i després al regidor Mòdol, qualsevol persona de bona voluntat haurà pogut intuir, crec, que haurien aprofitat qualsevol escletxa per evitar la instal·lació de la gasolinera si això hagués estat possible. Però la instal·lació de la gasolinera no és una iniciativa de l’ajuntament, sinó d’un particular que emprèn una activitat dins del marc que li ofereix la legislació vigent.
L’article afirma que es tracta d’una decisió "clarament errònia" de l’administració, i que, si els opositors acudeixen als tribunals i guanyen, s’hauran d’abonar indemnitzacions a càrrec del contribuent. Però, si s’hagués denegat el permís, el promotor també hauria pogut reclamar legalment per arbitrarietat administrativa, i si hagués guanyat, també se l’hauria hagut d’indemnitzar.
(De passada, em sembla que Daniel Mòdol no té "la màxima responsabilitat d’urbanisme". Segons la web de l’ajuntament té responsabilitats dins l’àrea d’urbanisme que dirigeix la cinquena tinent d’alcalde Janet Sanz. Sí que és president de la comissió d’urbanisme, però aquest no és un càrrec executiu.)
Anant més al fons de la qüestió, caldria debatre sobre la instal·lació de gasolineres dins de les ciutats i sobre les anomenades gasolines low cost, que s’haurien de dir més pròpiament gasolineres desateses, perquè el problema no és que siguin més barates sinó que no hi hagi personal. Algunes dades al respecte ens poden ajudar en el debat.
A França un 20% de les gasolineres són sense personal i a Suècia o Finlàndia, un 50%. Hi ha, doncs, experiència sobre els seus perills.
La instal·lació de gasolineres desateses en el nostre entorn va començar a partir d’un decret del govern de Mariano Rajoy: Real Decreto-ley 4/2013, de 22 de febrero, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo. En algunes regions (Navarra, Castilla-La Mancha, Aragó, Andalusia i potser alguna més) han estat prohibides pel govern autonòmic. A Catalunya, al març del 2015 Felip Puig va dir que s’estudiaria el tema, però no tinc notícies que se n’hagi parlat més.
El tema és bastant enrevessat perquè s’hi barregen les opinions de les associacions de consumidors, les reivindicacions dels treballadors de gasolineres i les guerres entre les diferents patronals del sector.
http://economia.elpais.com/economia/2015/02/06/actualidad/1423251729_289297.html
Hi tenen a dir, doncs, la Generalitat, legislant, si cal, sobre les gasolineres desateses; i esclar també l’Ajuntament establint noves normatives sobre gasolineres dins de la ciutat, si es creu convenient.
Amb tot això vull dir que és una mica agosarat afirmar que es tracta d’una decisió "clarament errònia". Les coses no són tan blanc o negre. No crec que l’Associació s’hagi de posicionar amb tanta contundència en un tema que és discutible. O almenys jo no ho tinc clar.
Manel Pau
Benvolgut amic Manel,
EliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
1/ El posicionament d’aquesta junta és clar des d’un bon principi (finals del 2015). Ho pots comprovar als nostres web, facebook i twitter i, també, si recordes les nostres intervencions en els plenaris i altres fòrums de participació veïnal del districte. Estem en contra de LA UBICACIÓ de la benzinera, com ho està la majoria dels veïns del barri, les dues escoles més directament afectades, el regidor del districte, el seu antecessor, els alts funcionaris i tècnics quan s’expressen privadament i, en definitiva, qualsevol persona amb una mica de sentit comú. De benzineres n’hi ha d’haver però no totes les ubicacions són adequades, i aquesta no ho és.
2/ Tenim entès que els opositors més directament afectats ja han acudit als tribunals, i ara s’haurà d’esperar a veure què van dient els jutges de les diferents instàncies judicials. Tot indica que això anirà per llarg. Mentrestant, calma i paciència.
3/ No entrarem en el fons de la qüestió que dius, en el model de negoci, en què es fa en altres països, etc., perquè aquest és un altre debat.
4/ Aquesta associació té el dret, i també l’obligació, de posicionar-se en tots els temes que afectin el barri i la seva gent.
Molt cordialment,
La Junta Directiva