diumenge, 27 de novembre de 2016

Comiat a l'Angelina Trallero


Records de l’Angelina? Crec que no els podríem anomenar tots!

L’Angelina activa a l’Associació de Veïns: ha exercit tots els càrrecs, només li quedava el de Presidenta, però no li feia falta perquè ella era l’anima de l’Associació.

Records de veure-la per tots els comerços per vendre loteria, per fer anuncis pel butlletí, per recollir signatures d’algun tema que afectava els veïns...

Records de veure-la amunt i avall organitzant la fira de Nadal, la foguera de Sant Joan, la paella de Festa Major...

Records de quan anava a la Seu del districte, que de segur que els tècnics i consellers ja s’amagaven, per queixar-se de qualsevol cosa del nostre barri.

Molts records ens han quedat d’ella i molt a seguir de la seva lluita veïnal.

(Nota llegida als Caputxins de Sarrià el 26/11/2016)


***

Angelina Trallero, activista de barri

Per Jesús Mestre Campi
La nit del 29 de setembre d’enguany, a les vetlles de la Festa Major, va morir Angelina Trallero; tenia 95 anys. La Teresa Dezcallar la descriu com “una dona ferma, resistent, incansable, compromesa amb les seves idees i que mai no es deixarà fer callar” (Dones de medalla, 2009, p. 115). És una descripció encertada, molts la recordem així... i també que era molt observadora. 
Em reuneixo amb la seva neboda, l’Àngels Bullich, un mes i escaig després de la seva mort, per parlar de l’Angelina. Va néixer l’any 1920 a Oliete, un poble de la comarca d’Andorra, a Terol, que aleshores tenia més de 2.000 persones —ara en prou feines queden 400 ànimes, la majoria gent gran. Quan tenia set anys, la mare, la Maria Cruz, enviuda i agafa els seus fills (la Teresa, l’Angelina i en Joan) i es traslladen a Sarrià, on viu una germana. A Oliete deixen quatre germanastres, fills d’un matrimoni anterior del pare. La família de l’Angelina arriben, doncs, a Barcelona el 1928, a la “ciutat dels miracles” segons la descriu Eduardo Mendoza. Però aquell Sarrià dels anys vint i trenta no era gaire acollidor pels emigrants. Després de passar un temps a casa la tia, la família ha de viure en llocs pocs adequats i fins i tot hi ha moments que s’han de separar. Abans d’arribar al carrer Monterols, l’Angelina recorda haver viscut en 13 cases diferents del barri, “tant a la part alta com a la baixa del barri, és a dir, conec Sarrià quasi pam a pam”. Aquest és un dels records de nena: “l’any 1929, en la diada de Reis, aparegueren a la taula molts joguets i un d’ells portava el meu nom. Era un “llorón”, oh! I quina emoció recordant la “nina carabassa”, i de sobte vaig trencar en plors”. 
A Sarrià va anar a l’escola Natzaret, de la família Godó, a la carretera d’Esplugues. I després de la Guerra Civil, quan tenia 21 anys, comença a treballar al laboratori Beringer però un any i mig després accepta una millor oferta de Perfums Juper, que aleshores estava al carrer Negravernis. A la Juper s’hi va estar fins al 1986, quan es jubila a 65 anys. Amb motiu dels 25 anys a la perfumista, les seves amigues li van obsequiar amb el llibre “Grandes vidas y grandes hechos de Angelina Trallero”, fet per elles mateixes. Amb els diners que va estalviar a la Juper va comprar la casa del carrer Monterols 16, on va viure fins a la seva mort. 
A partir del 1974, arran de l’aprovació del Pla Comarcal, l’Angelina s’involucra com a activista en la vida de barri: “Jo no era sòcia, més em presento a l’Associació de Veïns per assabentar-me si es podia fer quelcom. M’informen i m’aconsellen: vostè exposi el cas a deu veïns. Torno a l’Associació, i em diuen, bé, ara tracti de connectar amb cinquanta veïns. Un cop vaig posar al corrent els cinquanta, torno a l’Associació i la resposta va ser, ara cal fer una assemblea, i la farem als Salesians. Més cal convocar als veïns. Vaig fer els tràmits a la meva manera, i el dia de l’assemblea, amb l’església plena de gom a gom, el conferenciant no arriba. Truco al Villanueva i em diu: “no es pot fer l’assemblea, falta el permís governamental”. Jo li responc: Villanueva, ho lamento, però l’església és abarrotada de veïns, per favor, tira pel dret! L’assemblea es va fer. I es van fer socis molts veïns; jo també em vaig fer sòcia però la meva inscripció va ser telefònicament (no tenia temps per omplir l’imprès!)”. 
A l’Associació hi va estar estretament vinculada durant 30 anys, i va tenir els càrrecs de vicesecretària, vocal, secretària i tresorera. Durant molts anys, van fer un tàndem explosiu amb Mariano Messeguer: aquest més reposat i estrateg, ella tota acció i amb vinculació arreu del barri. L’Angelina estava present a totes les festes del barri. Dins l’associació, la seva principal tasca va ser amb el butlletí, que aleshores era mensual i s’editava a la impremta Hernández del carrer Jaume Piquet. Ella encarregava els articles i perseguia els autors per que li lliuressin a temps, feia el muntatge amb fotocòpies, revisava les galerades, ensobrava les revistes impreses i ajudava a repartir-les. El butlletí li va donar molta vida: “són palabras mayores... podria escriure tot un llibre parlant del Butlletí”. Tot i que va deixar l’associació a conta cor, l’any 2007 va ser anomenada “sòcia honorària” i es va mantenir com a sòcia fins a la seva mort. A les darreres eleccions, el setembre del 2015, va venir a votar tot i les dificultats que tenia de moviment. 
També, des del 1974, es va afiliar als Partits dels Socialistes de Catalunya (PSC) i s’estimava molt a Pasqual Maragall; va estar recollint donatius d’un euro per la fundació Pasqual Maragall, ja que li preocupava molt la malaltia de l’Alzheimer També va ser una entusiasta de les curses urbanes, i en va córrer més de cinquanta, la darrera amb 90 anys! I era una cantant fidel de la coral Stella dels Caputxins.
L’any 2000 va rebre la medalla del dia Internacional de la Dona Treballadora, atorgada pel Districte de Sarrià - Sant Gervasi. “Els hereus rebran l’esforç que desinteressadament vàrem fer altres. Jo ara estic més que satisfeta”.

(Article publicat al nostre Butlletí núm. 222, novembre 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada