Editorial del Butlletí núm. 223 (febrer 2017)

Els altres Sarriàs

Quan algú visita Sarrià o quan nosaltres mateixos expliquem com és Sarrià a algú de fora sempre anem a petar allà mateix: major de Sarrià, la plaça i l’església de Sant Vicenç, Can Foix i el seu fill il·lustre, el Tomàs, la plaça de Sarrià, la placeta de la Vila o el passatge Mallofrè. Potser els sarrianencs més avantatjats esmentaran el Convent dels Caputxins, el Parc de l’Oreneta, el Monestir de Pedralbes, el Mercat i la plaça de Sant Gaietà o el Teatre, i ja a Manuel Girona la porta de la finca Miralles, petites joies fora del nostre estimat centre històric de carrers tranquils, veritable eix comercial i rovell patrimonial: el mil·lenari Sarrià Vell.

I això no és banal, perquè l’imaginari que creem els veïns, la gent que habitem i donem vida a places i carrers sempre té una repercussió en les decisions dels nostres responsables polítics. Aquests han de respondre a les demandes dels seus administrats, tots nosaltres, o almenys és així com haurien de funcionar les regles del joc.

Però els que hi vivim sabem que Sarrià no acaba al Sarrià Vell, tot i que l’amanyaguem i l’estimem. Hi ha vida més enllà del Passeig Reina Elisenda o de la plaça Artós. I aquí és on ens agradaria posar el focus, en els carrers i el veïnat que viu al Sarrià no tan afavorit, els que fa una colla d’anys que esperen que es transformi en zona per a vianants el tram superior del carrer Major de Sarrià, que es cobreixi la Via Augusta o que els Jardins de Vil·la Amèlia i el Centre Cívic deixin de ser un espai perifèric per ser un centre de gravetat i de vida.

Sarrià de Dalt i Sarrià Nou mereixen la nostra més ferma reivindicació i que deixin de ser les germanetes lletges. Potser no tenen tanta història com la seva germana gran, però són el paisatge i el dia a dia de moltíssims veïns i moltíssimes veïnes, que també paguen impostos, i si som justos i equànimes, haurien de rebre un tracte idèntic, en el que sortirien guanyant tots, els del Sarrià conegut i els dels altres “Sarriàs” on hi ha elements molt valuosos per redescobrir i gaudir.

La Junta Directiva