dissabte, 30 de juny de 2018

Editorial del Butlletí núm. 228 (juny 2018)

El corredor està verd

Com que el que ara es porta és això de la postveritat i les fake-news us volem parlar d’un cas que ens toca de prop.

Des de pl. Borràs a la pl. Orient una gran autopista sorollosa i contaminant separa Sarrià de La Bonanova i Tres Torres des de l’any 1992: La Via Augusta. El que fins fa 30 anys va ser una riera amb un bosc de ribera important on jugaven les criatures (els més grans de la sala ho recordaran) avui és una de les grans portes d’entrada i sortida motoritzada entre Barcelona i el Vallès, i la resta del país.

Els nostres polítics, conscients d’aquesta cicatriu asfàltica, fa anys i panys que van prometent la renaturalització d’aquest corredor per fer-lo més humà. Els beneficis d’una infraestructura verda d’aquest tipus serien innegables pel que fa a la qualitat de l’aire, paisatgística, de regulació de la temperatura (sobretot estival) i per la salut, entre d’altres.

Així les promeses més recents (de baix cap a dalt) serien els Jardins Oriol Martorell a la plataforma adjacent a la seu de FGC, dels que tothom en parla però res es mou, la Llosa de Sarrià, on algú va treure els cotxes i aquí ens vam quedar, les parcel·les de zona verda del Pla de vores, pendents d’execució de fa 25 anys i finalment el projecte de la Porta de Collserola, que havia de baixar la natura de Collserola al barri i va acabar guardadet en un calaix municipal. Tot plegat, un exquisit reguitzell de propostes benintencionades per part de totes i cadascuna de les forces polítiques que ens han governat que, o no es materialitzen, o acaben en un despropòsit.

El darrer d’aquests ha estat la mossegada que li ha fet a l’Espai Gardenyes a la part de baix i la reurbanització de Cardenal Sentmenat, una gran i formosa llosa de formigó que va des de Mañé i Flaquer fins a Vergós que ens recorda a aquelles places dures tan típiques de l’urbanisme dels 80, on s’hi han plantat una filera d’arbrets per allò de quedar bé.

Doncs bé, el govern de la ciutat fa titulars i empapera les parades d’autobús amb la campanya “Donem pas al verd” exhibint ufanosos que en els darrers 3 anys s’han augmentat 13 hectàrees el verd urbà a la ciutat: 13 camps de futbol, ni més ni menys. Tot un mèrit en una ciutat tan compacta com Barcelona. Moltes felicitats! A Sarrià no ens ha tocat ni l’àrea petita d’un d’ells, ja és mala sort.

Bé, deixem la ironia i el rendiment de comptes per una altra estona, que no és moda.

Esperem que, pel bé de tots, algú algun dia decideixi deixar de fer grans promeses i es dediqui a posar seny i calés per portar a terme un projecte tan beneficiós i imprescindible pel barri, per la ciutat i pels veïns i veïnes que l’habitem com seria aquesta artèria verda entre Collserola i la ciutat.

La Junta Directiva

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada