dilluns, 3 de desembre de 2018

Editorial del Butlletí núm. 230 (desembre 2018)

Reflexions generals

Aquest és l’últim butlletí de l’any 2018 de l’Associació de Veïns de Sarrià, i adrecem aquestes reflexions al govern, l’oposició, el funcionariat i, òbviament, també a la gent que viu i/o treballa al nostre barri. 2018 és l’últim any complet del mandat de l’actual govern municipal liderat per l’alcaldessa Ada Colau a la plaça de Sant Jaume, i pel regidor Jaume Asens al nostre districte. Al maig de l’any que ve estem convocats a votar a les eleccions municipals, que enguany coincidiran amb les eleccions al Parlament Europeu. Pensem que a la primavera serà el moment més adient per fer un balanç detallat sobre els quatre anys de mandat de l’actual govern municipal, i per posar negre sobre blanc quines podran ser llavors les nostres esperances i perspectives de futur per a Sarrià de cara els pròxims quatre anys. Però per tal de posicionar-nos amb ple coneixement de causa, necessitarem estudiar primer els programes i les promeses electorals que uns i altres ens presentaran de cara al quadrienni 2019-2023.

A Sarrià tothom té molt presents alguns temes àmpliament reivindicats des de fa molts anys per tot el barri, i la molt necessària Biblioteca de Sarrià en seria el millor exemple. Però avui prescindirem d’entrar en els detalls concrets d’aquestes reivindicacions, ja que les tractarem en un altre butlletí. Avui ens proposem fer unes reflexions generals sobre les relacions no sempre fàcils entre les autoritats municipals de la ciutat, i les del nostre districte en particular, amb el veïnatge i les entitats del barri. Podríem mencionar, doncs, uns quants punts per a la consideració de tothom. El compliment o incompliment de les promeses electorals que cada quatre anys ens fan els partits abans de les eleccions. Els temes de barri sempre pendents que es van repetint en els consells plenaris, i en tota mena de convocatòries municipals amb participació veïnal; parlem d’uns temes que o no avancen gens o ho fan a un ritme manifestament millorable. I sense oblidar el debat polític-filosòfic sobre què és millor que faci l’equip de govern municipal: no informar, o informar corrent el risc que després no es compleixin els seus compromisos.

També seria interessant reflexionar sobre el paper concret de l’oposició, un paper que actualment queda molt devaluat. I tot això combinat amb les disfuncions evidents que es produeixen quan, com ha passat en aquest mandat, la força política majoritària a la plaça de Sant Jaume, que és la que pren les grans decisions, també les que afecten el nostre barri de Sarrià, resulta gairebé residual al nostre districte, amb només dos consellers d’un total de dinou. Mirat des del punt de vista de l’oposició, cal recordar que el nostre districte és l’únic de Barcelona on la força política majoritària disposa d’una confortable majoria absoluta, deu consellers de dinou. Això no passa enlloc més de la ciutat tot i que, dissortadament, als efectes pràctics disposar d’aquesta majoria absoluta no els serveix de res. Qui va guanyar les eleccions a Sarrià i guanya totes les votacions que es fan als plenaris, no pot aplicar les seves mesures. Com a mínim, crida l’atenció.

Segurament una de les mesures que pal·liaria aquestes contradiccions passaria per una veritable descentralització de la gestió municipal, posant en mans dels districtes els recursos pressupostaris corresponents per poder-la exercir. També seria molt recomanable l’elecció directa per part dels ciutadans dels consellers del districte, una mesura que ens consta que a la plaça de Sant Jaume veurien amb bons ulls. Deixaríem la porta dels suggeriments oberta per tal que tothom hi pugui dir la seva. En definitiva, demanem a qui correspongui que es prenguin les mesures polítiques més beneficioses per a la ciutadania de Sarrià en particular, i la de tota la ciutat en general.

La Junta directiva

(Per llegir el butlletí sencer cliqueu aquí)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada