dijous, 26 de novembre de 2020

Editorial del Butlletí núm. 236 (novembre 2020)

El problema de Can Raventós

Començarem recordant dues obvietats. Que el dret a un habitatge digne està reconegut constitucionalment, i és bo que sigui així. I que qui ha de garantir aquest dret és qui està creant el conflicte de Can Raventós. Sembla clar que donar aquesta garantia no és l’objectiu de la iniciativa privada, i que els responsables del greu problema de l’habitatge, és a dir, de la manca d’habitatges dignes i assequibles per a tothom, són les institucions públiques estatals, autonòmiques i municipals. Es tracta d’un problema que fa dècades que dura i, fins ara, les administracions públiques no han fet gairebé res per intentar resoldre’l. Així, si comparem el percentatge d’oferta d’habitatge públic d’aquí amb la dels països del nostre entorn, veurem que al nord dels Pirineus ho han fet molt millor.

Can Raventós és una finca privada que disposa d’un edifici antic i un jardí fantàstic, amb uns grans arbres que són dels pocs que queden en els entorns privats de Sarrià. Els propietaris d’aquesta finca disposen d’uns drets urbanístics reconeguts per l’administració que pretenen utilitzar en benefici propi. El problema és que aquests drets reconeguts interfereixen amb dues normatives urbanístiques municipals contradictòries en alguns aspectes. En aquest sentit, en aquest mateix butlletí (a la pàgina 6) hi ha un article que intenta explicar els aspectes tècnics del conflicte de Can Raventós.

L’Associació de Veïns de Sarrià vol jardins i arbres al barri, i també el respecte als drets de tots els veïns. Darrerament, mitjançant la creació d’una plataforma veïnal popular, s’ha plantejat que l’Ajuntament podria estudiar traslladar els drets de la propietat privada, pactant una permuta en un altre indret del districte. Les anteriors juntes de l’Associació i també l’actual, fa vint anys que fan propostes i treballen per trobar una solució raonable al problema. Si la propietat i el districte haguessin fet la feina correctament, potser la propietat tindria els seus drets satisfets, l’Ajuntament els impostos corresponents i el nostre barri tindria veïnat nou fa temps i jardí per respirar.

La Junta Directiva

(Per llegir el butlletí sencer cliqueu http://bit.do/fLnCp 

Cap comentari:

Publica un comentari