Sarrià 1921, de poble a barri
El pròxim dia 4 de novembre es commemorarà el centenari de l'annexió forçada del poble de Sarrià a la ciutat de Barcelona. Forçada, sí, i explicarem per què. En democràcia, les discrepàncies territorials només es poden resoldre votant-les, amb previ acord de les parts implicades, i mai amb la imposició del més fort sobre el més dèbil. En comptes de resoldre’l, tot el que no sigui passar per les urnes porta a aparcar el problema. No sabem què passaria avui si se sotmetés al vot del veïnat sarrianenc la possibilitat d'independitzar-se de Barcelona, per recuperar la categoria de poble independent que administra els seus propis recursos i pren les seves pròpies decisions. Aquesta era la realitat de Sarrià fins que a l'any 1921 va deixar de ser un municipi independent com a conseqüència de l’annexió.
L’annexió va ser el fruit d'una decisió prepotent de l'estat espanyol en aplicació de la no escrita llei del més fort —Barcelona— en contra del més dèbil —Sarrià—. I cal no oblidar-ho, amb el veïnat de Sarrià manifestant-s’hi repetidament en contra, tal com expliquen les cròniques dels diaris de l’època. En aquestes circumstàncies, des de Sarrià ens limitem, doncs, a recordar aquell episodi històric però, alhora, trist pels sarrianencs. Però ens temem que des de la plaça de Sant Jaume no es limitaran a commemorar l'annexió sinó que, des d'una visió barcelonina, centralista i triomfalista, puguin presentar aquell episodi com un fet molt positiu. A veure, que l'annexió va ser molt positiva per Barcelona, la part forta, no ho dubtem pas, però difícilment es pot negar que va ser negativa per a la part dèbil, és a dir, Sarrià.
L’acceptació forçada de l'annexió va ser l'últim acte oficial del municipi independent de Sarrià abans de desaparèixer com a tal, per passar a formar part de Barcelona com un barri més de la ciutat. El robatori barceloní de Sarrià es va tirar endavant tot i l’oposició majoritària, clara i contundent, d’una bona part del veïnat de Sarrià. Com a robatori ho defineixen encara algunes persones grans que van escoltar dels seus pares la història de la desaparició oficial del seu poble que fa cent anys havien viscut en directe. Es van celebrar diversos actes i manifestacions de protesta els quals, als efectes pràctics, no van servir de res. Però la memòria sarrianenca és viva, i aquell episodi està molt ben documentat per la premsa de l'època. És des d'aquesta perspectiva històrica que difícilment es pot negar que aquella annexió no va ser un bon negoci per Sarrià. I no sabrem mai què hauria passat si el projecte d'annexió de Sarrià a Barcelona s'hagués sotmès a votació abans de fer-se efectiva.
La Junta Directiva
(Per llegir el butlletí sencer cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada