diumenge, 3 d’agost de 2014

"L’Oreneta, la contesa immobiliària més llarga"

Reproduïm a continuació l'article del diari Ara que Cristian Segura va dedicar ahir al Parc de l'Oreneta

L’Oreneta, la contesa immobiliària més llarga

Catorze entitats s’oposen a la construcció d’una promoció de luxe de Núñez i Navarro a Collserola

Pujant la muntanya des del monestir de Pedralbes hi ha una gran porta amb dues orenetes de ferro. L’estil del mur i la porta semblen neogòtic, com ho era el castell de l’Oreneta, de la família Tous, accionistes de la companyia metal·lúrgica La Maquinista. El castell va ser construït a finals del segle XIX i era una mostra del poder burgès d’aleshores. El castell va ser destruït durant la Guerra Civil i la porta de ferro, les dues orenetes i la casa del guarda són dels pocs vestigis que hi queden. Avui serveix d’entrada a Collserola però aviat podria ser el trofeu més preuat de Núñez i Navarro.

Núñez i Navarro és el dominador immobiliari de la Collserola de gamma alta. Des de la dècada dels 70, quan es va aprovar el Pla General Metropolità d’edificació i urbanisme, Josep Lluís Núñez va anar acumulant terrenys i edificis al peu de la serra de Collserola que amb els anys es convertirien en mines d’or. A l’àrea entre el cementiri de Sant Gervasi i l’escola Iese, a l’entorn de la ronda de Dalt, Núñez i Navarro ha construït tres grans promocions de residències de luxe.

La més important és la de la Torre Vilana, que està en fase d’ampliació, amb una vintena d’habitatges més. El preu de les cases a Torre Vilana oscil·len entre 1 i 2,7 milions d’euros, segons el portal immobiliari de l’empresa. Algunes d’aquestes operacions immobiliàries han sigut possibles gràcies a pactes amb l’Ajuntament de Barcelona. El consistori, durant el regnat socialista, havia acordat amb l’empresa permutes per mantenir intactes edificis emblemàtics a canvi de terreny edificable al límit de l’espai natural protegit de Collserola. El més emblemàtic d’aquests acords va ser el que va permetre la creació del Parc del Marquès de Sentmenat i l’establiment de l’escola de disseny Eina al Palauet de Sentmenat, que la família havia venut a Núñez el 1973.

Terrenys a canvi de dues finques

La situació es repeteix avui amb el Parc de l’Oreneta, i no és la primera vegada. A l’extrem est del parc, separat del gruix de l’espai verd pel carrer Gaspar Cassadó, hi ha una zona boscosa de l’Oreneta on l’Ajuntament vol permetre construir fins a 30 residències de luxe. L’acord, pendent de les al·legacions i de ser aprovat pel ple municipal, suposa que Núñez i Navarro, a canvi d’aquests 5.500 metres quadrats, cedeix a Barcelona dues finques a Sant Gervasi i a Horta. L’Ajuntament les reformarà per convertir-les en centres de servei públic.

Una portaveu del consistori insisteix que l’àrea urbanitzable “no està dins del parc”, tot i que al mapa públic que hi ha a la zona l’espai destinat a ser construït sí que hi apareix. El Parc del Castell de l’Oreneta, com es coneix actualment, va ser el resultat, a la dècada dels 80, de la fusió de dues finques, una propietat de la família Milà i l’altra la de la família Tous. Té 17 hectàrees de bosc i ha sigut objecte de diversos intents d’urbanització. Durant el franquisme la Creu Roja va intentar establir el seu hospital barceloní sobre les bases de l’antic castell. A la dècada dels 90 la Clínica Quirón va negociar amb l’Ajuntament la instal·lació de la seva seu al mateix lloc on ara es preveu edificar. Finalment, el 2002 es va decidir que la nova Quirón s’establiria en uns terrenys de Núñez i Navarro a la falda del Tibidabo gràcies a una permuta pactada amb el consistori.

Aquesta illa del Parc de l’Oreneta és sòl urbanitzable, se situa just al damunt del recorregut de la ronda de Dalt i ja havia estat cobejada per altres grups immobiliaris. Finalment, si es compleix la previsió del govern municipal, a la tardor serà adjudicada a Núñez i Navarro. El principal obstacle és l’oposició veïnal. La plataforma Salvem l’Oreneta rep el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i de dotze entitats veïnals més. L’objectiu de la plataforma és recollir signatures ciutadanes contra el projecte fins al 8 de setembre, quan acaba el termini per presentar al·legacions. Eulàlia Marquès, portaveu de la plataforma, calcula que en un mes ja han aconseguit gairebé 400 suports.

Núñez i Navarro no vol comentar el projecte perquè encara no s’ha aprovat. La plataforma és especialment crítica pel fet que torni a ser aquesta empresa qui edifiqui en espais verds de Sarrià - Sant Gervasi. S’hi afegeix el fet que Josep Lluís Núñez i el seu fill, principals accionistes de Núñez i Navarro, van ser condemnats el 2011 a sis anys de presó cadascun per suborn i falsedat documental amb Hisenda, tot i que el Tribunal Suprem va reduir la condemna posteriorment a dos anys i dos mesos. L’Ajuntament, de moment, evita respondre si hi ha espais alternatius per canviar amb l’empresa i si hi ha algun protocol que reguli les negociacions de l’administració local amb persones condemnades per frau públic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada