dijous, 11 de juny de 2020

Editorial del Butlletí núm. 235 (juny 2020)

En sortirem sent millors?

Patim les retallades de la sanitat pública fa més de deu anys, i vam veure com es tancaven plantes senceres als hospitals, es reduïen les seves dotacions i centenars de joves amb la llicenciatura en medicina i excel·lent preparació abandonaven el país per exercir fora la seva professió... i va aparèixer el virus arrasant-ho tot. Oportuna reflexió ara, sumits com estem en aquesta inesperada crisi sanitària que ens va agafar amb la guàrdia baixa i que ha derivat també en una crisi econòmica i social d'abast mundial.

Però seguim reflexionant. Diuen alguns que, dins el desastre, s'han posat de manifest aspectes positius: s'ha evidenciat la solidaritat entre la ciutadania; s'ha reconegut l'esforç i la valentia dels que se la juguen diàriament pels altres; hem estat testimonis de com de saludable i bella pot ser la nostra ciutat si no la contaminem ni la mutilem; el viable i racional que pot ser el nostre treball fet des de casa; que les persones necessitem arbres, sol, el batec de la natura; que la felicitat està a trobar-se, veure’s i sentir les abraçades... Sí, hem reparat en tot això en adonar-nos que ho estàvem perdent. Però tornant al desastre de la pandèmia, són innegables els patiments que ha provocat: moltes famílies han patit la malaltia, fins i tot han vist morir els seus grans, o pitjor encara, aquests van morir i no van poder veure'ls i acompanyar-los; altres famílies han viscut el confinament amuntegades i amb pocs o cap recurs; i per a molts milers de persones s'ha perfilat un futur laboral i econòmic incert i angoixant.

¿Podíem haver-ho previst? Són moltes les persones dedicades a la ciència que fa dècades que adverteixen de les pernicioses conseqüències de suprimir espècies salvatges per substituir-les per altres domèstiques, de la mala aplicació d'alguns fàrmacs, de perdre sòl natural, d'enverinar aire i aigua, de traslladar patògens, d’alimentar-nos malament, de canviar el clima... I seguim fent-ho com si no ho sabéssim. Estem llevant-li peces a la màquina i esperem ingènuament que segueixi funcionant.

Tot d'una la màquina ha fet un soroll estrany i ens hem espantat una mica, tot i que probablement, quan tinguem una vacuna contra el virus, quan les portes de les cases s'obrin i la nostra ment sigui envaïda de nou per tot allò que ens cega diàriament, oblidem el que tan nítidament hem contemplat i la lucidesa de llavors torni a quedar entelada per la tornada a la normalitat.

La millor reflexió que pot sorgir d'aquesta amarga experiència és replantejar-nos si volem tornar a aquesta normalitat que teníem i que no ens serveix, o estem disposats a corregir els nostres errors.

Està clar ja que volem una ciutat a la mida de la ciutadania, amb bon transport públic, més carrils bici i menys cotxes, amb energies alternatives i no contaminants, amb més presència de la naturalesa, una ciutat on la ciència i la tecnologia serveixin per al benefici col·lectiu i no el de les elits, que volem una bona salut pública per a tothom, previsora i ben equipada, volem un repartiment més just de la riquesa, un autèntic programa d'accés a habitatges públics que combati l'especulació i permeti a la joventut continuar en el seu barri, més protecció del patrimoni ciutadà i de la cultura, una ciutat on s'afavoreixi el consum d'aliments sans i ecològics, de la proximitat més gran possible i evitant envasats innecessaris i insalubres, on el reciclatge de residus sigui una exigència... I tot això sabem i podem fer-ho.

Llavors, siguem conseqüents, exigim-ho, guanyem aquesta ciutat. Només així serà veritat la frase que alguns van dir durant el confinament: "D'això en sortirem sent millors".

La Junta Directiva

(Per llegir el butlletí sencer cliqueu aquí)

Cap comentari:

Publica un comentari